Tina Superbruixa

Hem trobat l'embruix de Nadal!!

L' escarbat d'or

Pet de Llop

Llegir ens uneix

El passat 15 de juny vam celebrar la darrera trobada del curs 2016-17 del Club de Lectura Infantil de la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet i com mereixia l’ocasió, ens vam acomiadar amb una gran festa.

Però abans de començar la festa vam dedicar uns minuts a la lectura d’aquest mes, “Un petó de mandarina”, d’Eulàlia Canal. Un llibre que és tot poesia i que ens parla del primer amor. El protagonista de la història, en Tavi, s’enamora de la Vanina arribada d’un país llunyà fugint de la guerra. Aquesta història, tan actual, ens ha fet reflexionar sobre la possibilitat d’un món millor, on la guerra i els conflictes no fossin protagonistes del dia a dia.

De la manera més natural possible, la nostra festa de comiat es va convertir en tot un exemple d’aquest món millor. La imatge, de sobte, va ser tan idíl·lica que volem fer-vos partícips. Deu nens, d’edats diferents (entre 9 i 12 anys), diferents religions, orígens i creences, provinents de diferents escoles, amb diferents caràcters i inquietuds, però tots units per una sola cosa: La lectura. És difícil imaginar un altre context en el que fos possible aquesta complicitat entre ells. Va ser llavors, quan ens vam adonar, orgulloses, del treball realitzat durant tot el curs, de la màgia de la lectura i vam comprovar que un món millor és possible.

Gràcies a la Lamia, en Kevin, la Vinyet, la Samia, l’Àngel, la Mil·la, l’Eneko, en Mohamed, en Mallol, en Jesús i en William per haver-ho fet possible.

Úrsula Losada Alonso.

  

                                                     

Article publicat a la Revista Xics
Clica i podràs llegir la revista complerta

El meu germà el geni

Al Club de Lectura Infantil  de la biblioteca hem interpretat  el so del silenci, encara que sembli increïble ho hem fet. Aquests dies hem llegit el llibre El meu germà el geni de l’escriptor Rodrigo Muñoz i hem après moltíssimes coses sobre música, Mozart,  Beethoven, Bach i sobre futbol, sobre Messi i sobre què significa ser un geni. Llegint el llibre hem  aprés  que un compositor americà, John Cage, va compondre el 1950 una peça musical que porta per títol 4’33’’, és a dir, quatre minuts, trenta-tres segons. Una peça musical que es va fer  molt famosa i que s’interpreta en grans sales de concerts d’arreu del món. Aquesta genialitat d’obra consisteix en guardar silenci i no tocar cap nota durant quatre minuts i trenta-tres segons. Pot ser interpretada per qualsevol instrument i formació musical.

La Lola, la protagonista de la història, és la filla petita d’una família de músics, ella toca el violí però el què li agrada realment és jugar a futbol. En el llibre podem llegir com la mare de la Lola li explica que la música és una manera d’organitzar el so i el silenci i aquesta peça de Cage és una manera de fer-ho. El seu germà, en Gracián és un geni del piano i es passa tot el dia tocant i tocant, a casa seva no hi ha mai silenci, sempre s’escolta el piano, però un dia el silenci envaeix la casa i per la Lola és un silenci que sona massa fort, un silenci sorollós. Per trencar-lo, la Lola decideix interpretar primer ella sola amb el violí i després amb el seu germà al piano la peça de Cage, 4’ 33’’. A vegades ens hem d’aturar, hem de callar, fer silenci i escoltar per tornar a fer sonar la música amb més genialitat que  abans. És per això que a la sessió del club de lectura hem dedicat una estona a la interpretació de la peça de J.Cage. La  Mil·la i l’Eneko sota la direcció d’en Mallol han interpretat el duo de maraca i pandereta amb una gran concentració. Us convidem a visitar el bloc del club de lectura infantil de la biblioteca i podreu veure i escoltar l’enregistrament en directe d’un fragment de  l’excel·lent interpretació de la  peça musical. I no deixeu de llegir el llibre El meu germà el geni, el trobareu a la biblioteca.

Vídeo on l'autor Rodrigo Muñoz Avia ens explica el llibre

M'agrada llegir

Enllaç a la revista XICS n.20

Revista Xics
Podeu llegir la revista sencera, 
clica la portada.

He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat

Aquest mes estem llegint el llibre He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat, de Miquel Obiols. És un recull d’històries sorprenents, i un pel surrealistes, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit. Sens dubte tota una al·legoria a la creativitat, i on text i il·lustració són inseparables.
És un recull de relats originals que van del surrealisme i la poesia a l’humor i la crítica. El llibre sorprèn i fa somriure el lector tant per les històries com per la intenció narrativa de les “il·lustracions”, idea de l’autor i realització de La japonesa, basades en jocs tipogràfics integrats en el text.