Aquest mes estem llegint el llibre He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat, de Miquel Obiols. És un recull d’històries sorprenents, i un pel surrealistes, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit. Sens dubte tota una al·legoria a la creativitat, i on text i il·lustració són inseparables.
És un recull de relats originals que van del surrealisme i la poesia a l’humor i la crítica. El llibre sorprèn i fa somriure el lector tant per les històries com per la intenció narrativa de les “il·lustracions”, idea de l’autor i realització de La japonesa, basades en jocs tipogràfics integrats en el text.
És un recull de relats originals que van del surrealisme i la poesia a l’humor i la crítica. El llibre sorprèn i fa somriure el lector tant per les històries com per la intenció narrativa de les “il·lustracions”, idea de l’autor i realització de La japonesa, basades en jocs tipogràfics integrats en el text.
